martes, 26 de octubre de 2010

EBU training Assembly 2010

El passat dimecres dia 20 d’octubre, una sèrie d’alumnes de periodisme vam tenir el privilegi d’assistir a una assemblea amb els líders de l’entrenament i el desenvolupament en el servei públic dels mitjans de comunicació. Durant dos dies, es van dur a terme una sèrie de debats amb alguns experts sobre el tema, com per exemple Rune Haug o Charles Runcie, entre d’altres. En els debats s’hi van tractar temes candents. Es va parlar des de la possibilitat dels esports com a font d’inspiració per a un eficient entrenament cultural pel servei públic dels mitjans de comunicació, passant per la utilitat i importància que tenen aquests, fins a la percepció que el servei públic és diferent a cada mercat, entre molts altres temes. 
L’assemblea, que va resultar d’allò més interessant, va suposar un gran oportunitat en molts àmbits. En l’estudiantil, ja que va oferir als alumnes el privilegi d’escoltar a personalitats com les que van assistir i de practicar anglès i francès. Per la facultat, que va tenir la franquícia de poder celebrar l’assemblea i posar-se a prova davant grans esdeveniments com aquest. I pels mateixos experts, que van poder gaudir de la participació d’un públic atent i entregat que va proposar solucions i alternatives durant el debat. En definitiva, va ser una gran oportunitat i una gran experiència per a tots. 

miércoles, 20 de octubre de 2010

Amenaza ultraderechista

No sólo en estos últimos días, sino en estos últimos años, mi preocupación acerca el incremento de popularidad de los partidos ultraderechistas ha aumentado. En toda Europa, estos partidos están creciendo y hasta se están ganando un hueco en la política de sus respectivos países. Estos partidos, de tendencia radical, xenófoba y antiinmigración, se están viendo favorecidos por distintas circunstancias. Una de ellas, por ejemplo, es la inoperancia y estéril capacidad de la mayoría de gobiernos progresistas europeos para salir de la crisis. Otro factor ha sido la gran ola de inmigración que ha sufrido Europa en las últimas décadas, que ha reavivado el racismo de muchos ciudadanos europeos. Sin embargo, estos días, con la polémica de la expulsión de los roms por parte de Francia, estos grupos pueden verse muy favorecidos. El gobierno francés está estimulando el racismo con la expulsión de los gitanos, y está llevando sobre la mesa un tema, entre otros, que tiene mucho juego para debatir: las consecuencias de la inmigración. La gente tiende a ver estas consecuencias como esencialmente negativas. Y esto beneficia muchísimo a los grupos ultraderechistas, que potencian el odio hacia la inmigración y atraen a gran parte de la gente que sólo ve en la inmigración aspectos negativos.

martes, 19 de octubre de 2010

Trabajar duro siempre

Llega la previa de las elecciones en Cataluña, y todos los partidos hacen un último sprint para llegar primeros a la meta. ¿Pero este último esfuerzo, es el “último”? Me explico. Cuando los partidos políticos se tienen que preparar para las elecciones, se llenan la agenda electoral. No paran. Que si salir en la televisión, que si visitar tal pueblo, que si hacer tal discurso… Y además, no paran de hacer promesas para ganarse el apoyo de la gente y las entidades. Todo esto me irrita. ¿Porque? Bien, a pesar de porque muchas de las promesas no se cumplen (pregúntenselo al señor Rodríguez Zapatero), lo que verdaderamente me saca de mis casillas es que no personifiquen este papel durante todo su mandato. Es decir, parece que sólo les interese esforzarse cuando ven la posibilidad de que pueden perder o ganar las elecciones. Una vez están en el poder, se relajan.
Personalmente, creo que no debería ser así. Deberían seguir trabajando duramente durante todo su mandato, y no relajarse. Durante el mandato del tripartito, por ejemplo, hemos leído más veces sobre trifurcas entre este y la oposición, que no propuestas para salir de la crisis. Esto no puede ser, no se puede tolerar. Si trabajaran duramente, se apoyaran unos a los otros, y se concentraran en buscar soluciones para la crisis y no en lo que hace la oposición, todo iría mejor. No queremos demagogia barata, sino propuestas constructivas y centradas en el tema que más preocupa hoy en este país, que es la crisis económica. Así que más trabajar durante todo el mandato y menos pelearse entre unos y otros.

Castellar treballa

El passat 29 de setembre, a Castellar del Vallès, ningú hauria dit que s’estava celebrant una vaga general. Al centre i, a tot el poble en general, s’hi respirava un ambient de tranquil·litat i parsimònia. Els avis petaven la xerrada a la Plaça Major, el mercat estava de gom a gom i la major part de petits comerços estaven oberts. Només es van produir certs aldarulls al polígon industrial, ja que hi havia alguns piquets que no permetien a alguns treballadors exercir la seva feina. Tanmateix, la policia els va dissoldre ràpidament. Pel que fa a l’àmbit de la sanitat, l’ambulatori va seguir obert com sempre. En educació, en canvi, es va viure un clima més divers. Mentre l’Institut “vell” va romandre tancat tot el dia, el “nou” va obrir les seves portes a tots els alumnes i als professors que no fessin vaga.
Així doncs, a Castellar va predominar la normalitat i el treball. La majoria de persones van decidir no fer vaga ja que, com vam comprovar a través d’unes qüestions plantejades a diversos ciutadans castellarencs, la consideraven incompetent, ineficaç i absurda. Segons els resultats, la majoria considerava que la vaga no era una solució per a la crisi ni per a remodelar la reforma laboral, i culpaven als sindicats i al Govern de mirar sempre pels seus interessos.